divendres, 16 de maig de 2014

Tast de 31/01/2014. De nou per Toro...

Tot i que amb retard, en les properes setmanes intentarem posar-nos al dia amb els tres tasts que se'ns varen quedar endarrerits i sense comentar... I aquest és el primer!
Ni una, ni dues. Ja era la tercera vegada que ens apropàvem a aquest D.O. i amb aqueixos antecedents, hom pot entendre que passem directament als comentaris, sense més preàmbuls que el parell d'enllaços als dos precedents 27/11/2009 i 26/10/2012.

  • Románico 2011. Teso La Monja. El vi més bàsic de l'aventura dels Eguren per Toro, amb 6 mesos de criança en roure francés. De color picota i capa mitjana, dens i glicèric. Molt aromàtic, amb predominis florals de roses i minerals de pissarra junt als fruits rojos. Evolució d'aromes làctiques ,sobre tot xocolate, junt a una forta presència alcohòlica. Punxenc en boca, de volum ajustat i tanins espessos que deixen una certa sensació d'amargor. Llarg.
  • Gran Colegiata. Reserva 2005. Bodegas Fariña. El reserva del gran elaborador de Toro, amb 18 mesos de pas per roure americà. De color teula, capa baixa i amb vora clara ataronjada, mostra de la seua edat. Aromes de fullaraca i balsàmics de pi. Lleuger, de tanins suaus i duració mitjana.
  • Tardencuba Autor 2008. Amb aquest nom tan carregat d'intencions es presenta aquest vi fet amb vinyes pre-fil·loxèriques i criat durant 15 mesos en bótes de roure francès. Color picota, de capa mitjana. D'aromes complexes, mostrant primer notes vegetals de matolls i xampinyons (com si estiguérem buscant esclata-sangs) i després de mentol, caixa d'havans i tabac. Concentrat en boca i equilibrat al hora, ample i saborós. Llarg.
  • San Román 2010. Fruit de la incursió a Toro del prestigiós i ben conegut Mariano Garcia (Mauro), naix aquest vi com a referent del seu celler d'allà, amb 24 mesos de pas per bóta. De color picota, amb capa mitja-alta. Aromes intenses de menta, fruita madura, tinta, tofee, garrofa,... -Una meravella!- En boca, mostrà un caràcter complex i bon volum, amb tanins suaus i llargs.
  • Matsu 2009. Amb aquest nom d'inspiració en la filosofia nipona, es presenta el projecte a Toro del Grup Vintae, amb un màrqueting i estètica tan impactant i innovadora com la ja emprada en altres llocs on estan presents. De vinyes centenàries i amb 16 mesos de criança en roure francès. Color cirera de capa mitja-alta amb vora rosada, dens. Aromes goloses de mel i espècies (canella, vainilla), amb notes fumades i carnoses. Bona evolució. Concentrat, ample i de tanins sedosos. Final molt llarg i dolç, però ben compensat amb bona acidesa. Fou el que més agradà de la nit.
  • Pintia 2007. Bodegas y Viñedos Pintia. El vi que Vega Sicília fa a Toro té 13 mesos de pas per fusta (70% Nevers i 30% Americà). Color cirera de capa alta. Mostrà primer aromes de cacau i floridura, evolucionant a altres més balsàmics (oli de ginebre) i animals (carn). Complementari en boca, equilibrat, sedós,  gustós i llarg. A diferència del d'abans, l'evolució no li pegà massa bé.
En definitiva va ser un tast amb bon nivell, on com haureu pogut comprovar, la majoria són la incursió a Toro de cellers o enòlegs de gran renom; I es que com ja ens ho preguntàvem (i contestàvem) al post dedicat a Dominio del Bendito:  -Que tindrà Toro que la majoria dels productors de prestigi acaben interessant-se per ella?

divendres, 2 de maig de 2014

De cap de setmana per Mallorca

Fa unes poques setmanes hem tornat a estar a l'illa gran de les Balears; una estada que sempre ens reporta sensacions molt especials, i que per tant considerem del tot recomanable en si mateixa, sobre tot si evitem els mesos d'afluència turística massiva. Però deixant de banda açò i centrant-nos en el que ací ens sòl ocupar, també hem viscut algunes experiències eno-gastronòmiques que considerem que val la pena compartir.

Butxet Viticultors S.A.T. El recorregut que hi va de Marratxí a Muro sense tocar autovia està farcit de camins des d'on es pot gaudir d'uns bons paisatges de la plana mallorquina. Bancals d'oliveres, de garrofers i de correus efímers barrejats amb vinya (no oblidem que durant aquest trajecte travessem les DDOO Binissalem i Pla i Llevant). Però una vinya que sembla un jardí immens, tota sobre espatllera i amb un traç de rectes perfectes, aparentment molt ben treballada.
El celler on estiguérem fou el dels Butxet, i allà fórem rebuts per Llorenç Perelló, el Butxet fill, qui ens ensenyà la vinya jove que envolta el celler i les instal·lacions on fan els seus vins. Ens parlà de la bondat del microclima on estan, afavorit per la regulació tèrmica que exerceix S'Albufera de Mallorca, ben pròxima al celler. També ens contà que han optat per les varietat autòctones blanques però que han preferit les foranies pel que fa a les negres, que segons la seua opinió donen millors resultats. I en quant a la comercialització, de com els productes balears tenen un valor afegit a països com Alemània per eixample, però no a la resta del Estat Espanyol, on son vists com un simple competidor més. Que amés a més està desfavorit pels condicionaments logístics de la insularitat, que no fan més que encarir el producte.
Durant la visita ens oferí tastar dos dels seus cinc vins: el 'Va de blanc 2012', cupatge de Giró Ros (50%), Prensal Blanc (40%) i resta de Chardornay i Viognier, amb una petita proporció d'aquests criada en bóta durant 9/12 mesos. Segons ens contà, la intenció és aconseguir un vi que combine la frescor, mediterraneïtat i bon beure amb la complexitat i l'elegància. Des del nostre punt de vista ho aconsegueix molt bé, i per tant ens agradà moltíssim. No podem dir el mateix del Cabernet, ni del Merlot que tot i ser uns vins més que correctes, no els hi trobàrem cap aspecte especialment destacable.

Sa Fonda, Muro (tradició mallorquina). Dit pels propis illencs, Muro (6.963h.) és un dels pobles on millor es conserven algunes de les tradicions mallorquines. Al mateix centre de la vila i junt a l'espectacular església parroquial, o Antic Convent dels Mínims, hi ha un lloc discret pel viatger on poder gaudir part d'aquesta essència mallorquina pel que fa a la seua vessant gastronòmica: frit de matança, frit mariner, llengua amb caparres, anguiles frites amb salsa, xulles al caliu, caragols, 'caminantes',... son alguns dels plats dels que hi poguérem trobar.
A més d'aquestes preparacions, el local és d'estètica simple i no té cap atractiu especial, llevat de la graella de llenya, i el servei de taula és ben senzill però els seus plats són ben honests i plens d'autenticitat. Així doncs, una visita per ací potser siga una bona manera d'iniciar-se en les especialitats locals.


Santi Taura, Lloseta (el secret de l'èxit). Al bell mig de Lloseta (un municipi d'interior de menys de 6.000 h.) hi ha un restaurant gastronòmic que sempre està ple. Mentre molts dels cuiners locals que presentaven ofertes similars han tingut que emigrar a zones més turístiques, o fins i tot tancar el negoci, Santi no pot abastir la totalitat de les reserves sol·licitades... -Per què?- Allà anàrem, a conèixer el secret de l'èxit: i ens trobàrem un local ple fins la bandera, com ja hem dit, i sense carta, on sols es serveix un menú gastronòmic únic que canvia setmanalment, amb aperitiu, 3 entrades , 2 principals, postres i café amb petit fours, cadascun amb el seu servei, per un ajustadíssim preu de 33€.
Santi no és el primer que treballa amb aquesta fórmula, quelcom que ben mirat suposa un fum de avantatges: permet ajustar preu per economia d'escala i estacionalitat de productes, fa que el propi xef es puga ocupar d'atendre personalment als comensals amb més tranquilitat ja que suposadament el gros de la feina ja està feta i no s'espera cap sorpresa ni entrebancs. Per tant, és tracta de cuina de mercat, ben feta i creativa però ben arrelada amb productes i inspiració en la tradició mallorquina, amb un toc especiat ben marcat (anís, fenoll, cilantre,...) que els imprimeix la personalitat de l'autor.  I així doncs, fem una repassada al menú que ens tocà a nosaltres, fent uns breus comentaris a peu de foto a diferència d'altres vegades, ja que no serà probable que algun lector es trobe amb el mateixos plats.