dimecres, 24 d’abril del 2013

Projecte d'una Nova Ordenació pel Territori Vitivinícola Valencià (I)

El saló d'actes de l'ajuntament de Teulada va acollir, el passat divendres 19 d'abril, una xerrada-presentació del projecte "Per una Nova Ordenació del Territori Vitivinícola de la Comunitat Valenciana", en la que varen intervindre Joan C. Martín, l'autor d'aquest, que és enòleg i escriptor, i Ferran Gregori, enginyer tècnic agrícola i responsable del sector vinícola de la Unió de Llauradors. Per la seua banda i una vegada més, la premsa es va conformar jugant la setmana d'abans al titular fàcil i sensacionalista, per quedar-se després al marge.
La primera part de la intervenció va estar conduïda per Joan Clotaldo, qui començà fent una referència històrica al camp valencià en general, i a la part vinícola en particular; parlà de les llums i les ombres que han anat afectant-li en els darrers segles fins acabar deixant-lo com està ara. D'alguns vins històrics avui desapareguts, com per exemple el Carló, immers ara en un procés de recuperació que pateix tots els impediments possibles per part de l'administració autonòmica. Després ens va fer una exposició de la ben coneguda ordenació actual, fruit d'uns criteris més administratius que vitivinícoles, i que representa una llosa pels petits productors a l'hora de diferenciar-se amb criteris de qualitat front a l'avantatge pels grans fabricants de vins de gran tirada, de pitjor qualitat i a baix preu. I acabà presentant la seua proposta al respecte.
A continuació parlà Ferran, qui ens ensenyà un document ben complet fet amb dades estadístiques oficials on demostrava el paper que té el vi valencià en el panorama estatal, i d'aquest conjunt a la resta del món, testimoni d'una realitat terrible que ningú mostra: el vi espanyol ha apostat pel "low-cost" com a model comercial, i en aquest model, el valencià ocupa els llocs capdavanters; la qual cosa fa que encara que cada vegada se'n venga més, és a menys preu, i amb això esdevé l'empobriment progressiu del valor econòmic de la producció. Ben diferent del que s'aconseguiria amb un producte amb un bon valor afegit. Per altra banda, ens mostrà també estadístiques oficials on s'apreciava claríssimament una tendència creixent de la demanda de productes de qualitat més alta, molt al contrari del camí seguit fins ara. Coincidint amb l'exposat per Joan, Ferran també defensà que la reordenació del mapa vitivinícola valencià amb criteris de terroir és l'única coherent i afavoridora dels interessos col·lectius dels productors. I de com aquesta podria suposar el rellançament d'un producte amb potencial enorme, al que sols li falta millorar el seu prestigi amb un major reconeiximent propi i diferenciador. I front a tot això, el xoc que suposen els criteris immobilistes d'una administració autonòmica que no ha sabut evolucionar en el desenvolupament de noves DDOO, com si han fet quasi totes les demés comunitats autònomes, més exemptes d'aquesta sobreprotecció dels interessos dels grans elaboradors en contra dels petits productors. -Segur que us sona aquesta història d'altres àmbits, no?-
La iniciativa ens sembla del tot encertada i des d'ací també volem afegir-nos-en donant-li el nostre humil recolzament. Tant de bo en reba molts més i algun dia esdevinga en realitat! Ho deixem ja, per no allargar massa aquest post, però queda oberta una sèrie amb uns altres on anirem mostrant-vos els detalls d'aquesta proposta amb l'ajut dels documents que ens han facilitat els propis ponents.

dimarts, 16 d’abril del 2013

Tast de 12/04/2013. Monestrells (Castaño Monastrell 11, Tarima Monastrell 2011, Juan Gil 10 meses 2011, Casa Castillo Monastrell 2010, Tarima Hill 2010, El Sequé 2010, ...)

El Monestrell és una varietat de raïm negre, de gra molt menut i singlot compacte, amb color intens i gust fort. Segons la viquipèdia és originàri de Bourdeaux, però amb el pas del temps s'ha anat aclimatant millor a temperatures altes i ambients secs; la qual cosa ha fet que històricament s'haja conreat amb èxit a la Mediterrània, i en especial al voltant de les nostres latituds, on es considera una varietat tradicional. En l'actualitat és la més recomanada a la D.O. del Sud del País Valencià i a les de Múrcia.
El vi elaborat amb raïm de Monestrell és aromàtic i saborós. També és apte per l'envelliment, i la seua evolució ràpida ha fet que des de sempre s'haja fet servir també per l'elaboració de vins rancis. En tranquils, es sol utilitzar amb cupatge d'altres varietats d'evolució més lenta: per posar un exemple, recentment hem estat a Bullas i poguérem comprovar que allà és ben abundant la seua combinació amb Syrah. En estat de sobremaduració s'utilitza pel fondellol, el vi generós de criança llarguíssima que va donar fama gran a les comarques alacantines entres els segles XV i XIX.
Com ja haureu deduït, el darrer tast es va dedicar a monovarietals de Monestrell. Anem, doncs, amb ells:


Castaño Monastrell 11. Bodegas Castaño. D.O. Yecla. Vi jove, amb el 20% de maceració carbònica. Color cirera de capa mitjana. Aroma forta de fruitetes roges més àcides que dolces (frambèsia, nabius), vegetal balsàmica (eucaliptus) i alcohòlica. En boca es mostrà simple, punxenc i una mica aspre, encara que gustós.
Tarima Monastrell 2011. Bodegas Volver. D.O. Alicante. Vi madurat durant 6 mesos en bótes de roure americà. De color picota lluent, molt dens. Aromes d'inicis vegetals (falaguera) i florals (mel) amb bona evolució, destacant després les de caramel i café. Sensació d'acidessa en boca, amb caràcter variat i estructura lleugera.
Juan Gil 10 meses 2011. Bodegas Juan Gil. D.O. Jumilla. Vi amb 10 mesos de criança. Color picota cristal·lí de capa mitja baixa. Aromes dolces i fruitoses (melmelada, panses, llepolia) i vegetals (matolls) amb evolució a cacau. Complementari i concentrat a la boca, de tanins suaus que deixen un final endolcit.
Casa Castillo Monastrell 2010. Propiedad Vitícola Casa Castillo. D.O. Jumilla. Vi amb pas per bótes de 6 mesos. Color granat de mitja intensitat i aspecte glicèric. Aroma inicial que ens recorda a les olives negres sobre un fons balsàmic i final alcohòlic. Ajustat de volum però saborós, i amb persistència mitjana.
Tarima Hill 2010. Bodegas Volver. D.O. Alicante. Vi envellit a bótes de roure francés durant 14 mesos. De color picota i capa alta. Aroma complexa i molt golosa amb notes balsàmiques i altres, moltes d'elles comunes als d'abans (olives negres, llepolies, panses i garrofes) però amb mes riquesa i un rerefons mineral. Evolució entre xocolatada i especiada. Molt complex, concentrat i equilibrat en boca. Ample amb tanins sedosos i llarg. Per unanimitat, el millor vi de la nit. I també el més aconsellable  per la seua excel·lent relació qualitat/preu.
El Sequé 2010. Bodegas y Viñedos El Sequé. D.O. Alicante. Vi amb 12 mesos de criança. Color picota, lluent. Aromes de fruita madura confitada i figues seques, que donen pas a secundaris com galeta i iogurt amb evolució final de regalèssia. De caràcter complementari en  boca, concentrat, ample i final llarg que deixa sensació de certa dolçor.

dimarts, 9 d’abril del 2013

José Luís Sampedro

Deixem ací el nostre reconeixement humil a un altre referent gran que ens ha deixat...
I quina manera millor de recordar-lo, que tornar gaudir una vegada més de la saviesa de les seues paraules!