dimecres, 20 de febrer del 2013

Arròs amb fava pelada


-Arròs amb fava pelada! I això que és?- Varem preguntar mentre acceptàvem gustosos la invitació per menjar-ne... Ara que ja ho sabem volem compartir-ho ací, contribuint així a la permanència d'aquest plat tan singular en la memòria col•lectiva.
Les faves són un dels aliments més antics de la Humanitat, amb un consum ja provat a la mediterrània des de la prehistòria. De l'arròs no cal parlar-ne; i amb tots dos quan les faves estan tendres podem fer una paella negra, la preferida de molts. -Però amb les faves seques i pelades, què?- fins ara sols n'havíem menjat fregides per l'aperitiu. Açò ha canviat i ja sabem que podem participar en la preparació d'un arròs caldós molt especial: l'arròs amb fava pelada. Una raresa que incorpora a la preparació arrossera aquestes llegums dessecades com es fa també amb els cigrons a l'arròs al forn o els fesols a l'arròs amb fesols i penca (o naps).
En aquest cas, a banda dels motius purament gastronòmics, sembla haver altres raons històriques de pes per justificar aquesta combinació
A diferència d'altres cereals, les faves són molt riques en proteïnes i en temps d'escassesa de carn això resultava fonamental.
També fan que l'arròs (que és caldós) no s'empastre i puga menjar-se gelat (de fet hi ha que el prefereix així) i en una societat rural com la de fa un segle era important que qui no podia tornar a casa a migdia tinguera un plat de calent (o de cullera) per a la nit.
Aquest arròs és ben conegut al centre de la Marina Alta on forma part del seu receptari popular, però actualment ocupa més lloc a la memòria dels majors que a les taules quotidianes, amb la qual cosa també caldria preguntar-nos el per què. A les Illes Balears, i en especial a Eivissa, la fava pelada (o parada, com diuen allà; alguns inclús buscant un segon sentit) és un plat ben conegut de la cuina tradicional consistent en una espècie de sopa espessa que de vegades es sol servir amb fideus. De manera que com ací és únic, molt probablement els seus orígens siguen una aportació més de l'empremta mallorquina en la repoblació de la nostra comarca. 
L'experiència en ell és ben curta i no ens permet dir molt més del plat, però si donar l'opinió sobre els que tastàrem al dinar-tast d'arrossos amb fava pelada que tingué lloc a Jesús Pobre el passat diumenge 17, en el marc del 6é. aniversari de l'Associació Riuraus Vius.
Se'n serviren tres guisats amb lleugeres diferències: El primer, amb la verdura sofregida, ens resultà excepcional. El segon, vegetarià, resulta una obvietat dir que no arribava al nivell de sabors del d'abans però precisament aqueixa absència de carn donava més protagonisme a la fava i resta de bones verdures. El tercer fou probablement el més fidel a la recepta original, amb tot els ingredients sols cuits, però tot i que també estava ben bo no ens agradà tant com els d'abans. -Pot ser amb un canvi d'ordre en el servei li hagués anat bé!-
Pel que fa a l'esdeveniment fou un tot èxit i els assistents gaudiren de l'àpat però també del bon ambient creat. Durant l'acte es nombrà soci d'honor i li se lliurà diploma acreditatiu al celler Bodegas Parcent, reconeixent-li la difusió feta de la imatge dels riuraus pel món de la gastronomia. Els seus vins també foren protagonistes, acompanyant-nos durant tot el dinar i les postres.
L'arròs amb fava pelada es sol acompanyar
 de ceba tendra, menjada 'a mos redó'
I per si algú se'n vol fer, acabem amb la recepta aportada per un dels cuiners, Juan Salvador Gayà Sastre, segons text d'ell mateix:
"Ingredients per a 4 persones:
- 400 grams d'arròs de València.
- 250 grams de faves pelades.
- 200 grams de cansalada,
- 4 trossos de peus de porc o corbets.
- 1 napicol.
- 4 penques.
- 2 carlotes.
- Pebre roig (pebre roig dolç)
- Safrà.
- Aigua.
- Sal.
Preparació:
Si les faves són seques ja pelades les posarem a remull la vespra amb aigua i una culleradeta de bicarbonat sòdic.
Netegem les penques, després de desfilar-les les netegem fregant-les amb sal i repassant-les bé davall de l'aixeta en aigua per a llevar-los el seu amargor. Les tallem en trossos mitjans, les escorrem i reservem.
En una cassola, posem a bullir la carn i la cansalada amb un poc de sal, una vegada hagem dónes corcant, afegim les faves i les penques. Quan estiguen quasi fet, afegim les carlotes pelades, el napicol pelat i tallat en quatre trossos. Es deixa coure. Afegim una culleradeta de pebre roig dolç i el safrà prèviament torrat.
Segons se'ns haja quedat el caldo de curt, afegim un got d'aigua calenta (per a mig got d'arròs) i quan comence a bullir novament, afegim l'arròs, removent tot perquè no s'apegue baix.
Coem durant 20 minuts removent de tant en tant perquè no s'apegue l'arròs. Quan estiga al punt, es rectifica de sal, i es deixa reposar perquè espessisca quedant molt melós per a servir."

4 comentaris:

  1. Apa, que bo!! Jo tampoc no n'havia sentit a parlar mai. Gràcies per explicar-ho aqui. Aprendre sempre és enriquidor. I blogs com el teu ho demostren! no et coneixia, encara, però ara ja em tens de seguidora, també! Petons

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu pel comentari tan afalagador. M'alegre molt que t'haja resultat d'interés, i més encara de saber que tornaràs per ací.
    Ara, a practicar... I bon profit!

    ResponElimina
  3. Me gusta tu receta. Muchas gracias por compartirla. Saludos

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu per la visita, Ángel.

    ResponElimina