dilluns, 28 de gener del 2013

Tast de 25/01/2013. V.T. Ribera del Queiles.

El Queiles és un afluent de l'Ebre que naix al peu del Moncayo i es troba amb aquest riu a Tudela. A la seua vora, entre els nou municipis aragonesos del voltant de Tarazona i els set Navarresos del Sud de Tudela, hi ha des de 2003 una zona vitivinícola de indicació protegida baix el nom de "Ribera del Queiles". Es tracta d'un rogle de clima extrem amb molta calor a l'estiu, fred a l'hivern i baixa pluviometria; ben variable també entre les 'faldes' del Moncayo i la vora l'Ebre. Sobre tot a les zones més altes és ben comú trobar vinyes velles de Garnatxa en estat salvatge, després d'haver estat molt de temps abandonades. Alguns conreus van recuperant-se i encara que la 'reina' és la Garnatxa, també s'accepten la Cabernet Sauvignon, Merlot, Graciano, Tempranillo i Syrah.

El darrer tast el dedicàrem a vins criats a aquesta zona...

La Garnacha Salvaje del Moncayo 2009. Proyecto Garnachas de España. Monovarietal de Garnatxa  amb 5 mesos de pas per bóta. Color granat lluent i de capa mitjana. Aromàtic, amb notes minerals, balsàmiques, de fruita madura i carn crua. Retro-nassal torrefacte amb presència marcada de tabac. D'estructura lleugera, equilibrat i rodó. Bona opció per relació qualitat/preu.
Pago de Cirsus Vendimia Seleccionada 2009. Bodegas Pago de Cirsus. Ensamblatge de Tempranillo, Merlot i Syrah amb 14 mesos de criança. Picota amb capa alta. Aromes vegetals d'herba acabada de tallar, fruits rojos en confitura, xocolate i balsàmics. Lleuger, amb acidesa pronunciada i llarg.
Tres al Cuadrado 2007. Winery Arts. Barreja de Garnatxa, Merlot i Tempranillo amb 14 mesos d'estada en bóta. De color cirera i capa mitja-alta, glicèric. Aroma inicial cítrica que ràpidament desaparegué cedint protagonisme a la de xampinyó. Retro-nassal mineral, de de fusta (roure) i tabac. Evolució cap a aromes ben golosos i encisadors on domina el tofee. De caràcter ben variat, harmònic i saborós.
Seis al Revés 2008. Winery Arts. Cupatge de Tempranillo i Merlot amb 16 mesos de pas per roure. Color picota, de capa alta, untós i molt glicèric també. Aromes d'oloròs acompanyades de fruita madura, en licor i cacau. Evolució a regalèssia i xocolate. Fusta noble. En boca; variat, concentrat, ampli, vellutat, saborós i dens. De final llarg. La millor opció en relació qualitat/preu per quasi tots els tastadors participants.
Número Nueve 2007. Winery Arts. Ensamblatge de Tempranillo i Cabernet Franc  amb 16 mesos de criança. Picota de capa molt alta de vora morada. Aroma golós, vegetal i de fruita madura, especiat (pebre) i de cacau. Evolució empireumàtica de café i tabac. Ample en boca, amb tanins madurs i molt gustós i llarg.
Exclusive Numbernine 2005. Winery Arts. Barreja de Garnacha i Cabernet Franc amb estada en bótes de 16 mesos. Color morat quasi negre, molt opac. Aromes golós i molt complexe; xampinyons, olives negres, confitura, notes minerals, tofee, quitrà de fusta i torrefactes. De caràcter complex, ample, de tanins madurs i potents, saborós. Sens dubte, el millor de la nit!

En definitiva, va resultar un tast ben equilibrat i ple de sorpreses on aquesta zona tan xicoteta i desconeguda ens mostrà el seu gran potencial, i el caràcter marcat per uns vins de varietats ben diferents.

dimarts, 15 de gener del 2013

Vins del Nadal 2012/13

Com tots sabem, si alguna cosa distingeix al Nadal sobre la resta de festes de l'any és la seua opulència en hàbits de consum, i molt especialment pel que fa al menjar. Podem dir sense que se'ns acuse d'exagerats que ens passem la quinzena asseguts a taula, o amb els preparatius que això comporta.
Comença el recorregut a mitjant desembre amb els anomenats 'sopars d'empresa' on també hi tenen lloc els de colles d'amics i coneguts, associacions i altres tipus d'entitats; continuen els dinars familiars amb unes sessions de sobretaula inacabables, les visites (les que fem i les que ens tornen), després ve el cap d'any amb els respectius sopar i dinar, i per rematar la feina el Reis. Entretant, els caps de setmana s'aprofiten per buscar l'ocasió de compartir taula amb algú que no podem veure la resta de l'any. I per fi, tornem a re-emprendre l'activitat diària, oblidant fins el nadal següent torró, pastissos, massapans, tortell i casques...
Enguany hi ha hagut entre mig un encontre d'escaldums del que ja varem donar compte al post d'abans; i en un dels comentaris s'ens dia que no haviem estat prou explícits amb els vins que s'obriren. -Dit i fet!- No sols anem a parlar d'aqueixos vins si no que aprofitarem per fer memòria amb una ullada ràpida al record de l'esgarrifadora llista de tot el que hem tastat en aquestes passades festes, compartint el que ens ha resultat més interessant. La majoria no han estat elecions pròpies i a més a més no són dies d'afinar amb els tasts però els bons glops sempre marquen amb el seu record. L'ordre, encara que classificat per tipus, és el cronològic i hem remarcat en negreta les compres que considerem més recomanables.
  • Blancs: Viña Teulada 2011; Fondarium Blanc 2011 i Marqués de Riscal Limousin 2006, la joieta blanca d'aquesta llista, una meravella.
  • Escumosos: Gramona Imperial Gran Reserva, Un cava ben conegut del que poc cal afegir; Adernats Reserva Brut Nature, per nosaltres ha estat la gran revelació d'enguany, excel·lent cava a preu inmillorable; Anna de Codorniu; Conde de Caralt Brut Nature; Moët & Chandon Impèrial i Freixenet Cordón Negro.
  • Negres: Comtat de Parcent 2009, un vell conegut amb bona relació qualitat/preu i probablement el millor vi negre de la Marina Alta; Angosto Almendros 2009, un valor segur i ja tot un referent dels vins valencians; Senda del Oro 2011, encara li falta temps de botella, segur que pot millorar!; Icono Merlot 2010; Vega Montán Mencía 2010; Castillo de Perelada Gran Claustro 2006, molt bo amb gran finesa i elegància, però en la nostra opinió una mica disparat de preu; Faustino V Reserva 2006; Faustino de Autor 1994, la interessant experiència de tastar un vi gran quan ja ha passat a millor vida; Faustino de Autor 1998, tot i que per a aquest també ja havia passat el seu millor moment, cal exclamar que vaja 14 anys ben duts!; Faustino I 75 aniversario 2001, de vegades les comparacions són odioses i en aquest cas el germà precedent no el va deixar en massa bon lloc; Viña Borgia; Finca Torrea 2006, sens dubte el millor dels vins d'aquesta llista; Baigorri Reserva 2005; Legaris Reserva 2004; Solar de Samaniego Graciano 2005 i Icono Cabernet Sauvignon 2010; Ací falten dues referències més que han passat sense pena ni glòria al caixó de l'oblit però sentint-ho molt per ells, no hem aconseguit recordar el nom!

diumenge, 6 de gener del 2013

Escaldums' night (or day)

Escaldums? -A que quasi ningú sap que són?- Doncs una especialitat mallorquina feta amb ...(i a partir d'ací cadascú dirà la seua) que si pollastre, andià o gallina; que si mandonguilles o no; que si altres verdures per acompanyar les creïlles o no; que si saïm o no; que si un trosset de sobrassada o no;... i parem ací per no fer-ho més llarg! En el que si coincideixen totes les receptes és en que la carn és d'au, que s'ha d'enfarinar i en que queda un cuit amb un brou espès molt saborós que no deixa ningú indiferent.
Però a banda del misteri de la recepta original, hi ha un altre: el propi nom, que sembla estar entre el llatí i el basc, i del que poc o res hem pogut esbrinar. El que si sabem és que és un menjar que es sol fer el segon dia de Nadal, especialment a ciutat (Palma). Aprofitant les dates que corrien hem organitzat aquests nadals una petita trobada-tast d'escaldums on gaudirem per una banda de la recepta descrita a pistoynopisto (coneguda d'altres ocasions i molt recomanable) i d'una altra feta per un mallorquí d'adopció, basant-se sols amb l'empremta que en ell han deixat els diferents escaldums que ha anat tastant per s'Illa. I com podreu apreciar, les diferències són ben evidents!
Qui s'aventure amb aquesta preparació, ja sabrà que és un molt bon àpat pels dies de fred, però el que no deu oblidar ningú que no vulga patir les seues conseqüències és que la digestió posterior serà llarga i complicada. Per altra banda, triar un vi d'acompanyant no és difícil, però cal assegurar-se que 'done la talla'. En el nostre cas, triarem unes ampolles de Finca Torrea 2006, i fou tot un encert!
Vicent Torres 29/12/2012
Carlos Sendra 29/12/2012