Coneguérem a Joan Cascant i el seu interessantíssim projecte ‘Microvinya’ fa un parell de mesos. Llavors
ja dedicàrem un post per explicar el que significava aqueix segell, de manera que ara no cal tornar
a insistir en la mateixa cosa; ho podeu rellegir quan vulgueu i a
més a més tothom ja van fent-se ressò: fa un mes El Mundo i la setmana passada El País.
A banda d'empresari i copropietari de Celler La Muntanya , Joan és una persona convençuda del que fa i ho transmet amb passió allà
on va. A hores d’ara ja s’ha convertit en un dels principals ambaixadors de “L‘Economia del bé comú” a l'Estat i va per tot arreu explicant les seues
experiències al respecte.
En conèixer-lo, ja li
manifestàrem el nostre interès en visitar-lo en el seu celler, cosa que férem la
setmana passada; la calorosa vesprada de finals de
juny que a Alacant s’obria “Winecanting”, el certamen organitzat per la D.O.
Vinos de Alicante en el que no han deixat participar als vins d'aquest celler de Muro. No ens estranya, és
ben sabut que aquestes institucions de caire pseudo-polític molt sovint prenen decisions arbitràries i a més a més quasi sempre solen anar a remolc dels temps que corren, mai en són capdavanteres. Sembla
que en el cas de Celler La Muntanya no accepten algunes de les varietats
autòctones tradicionals recuperades com la Malvasia, Merseguera o Bonicaire ni
el registre de noves plantacions, tot i que El Comtat té un passat vitivinícola
ben reconegut. -Visiteu el Museu Etnològic del Comtat a Cocentaina i us adonareu!
Joan ens esperava disposat a explicar-nos la seua
experiència des de la fundació del celler a 2003,i com les diferents
circumstàncies viscudes l’han dut on és ara: unes proves de vinificació ben satisfactòries
varen crear la necessitat de comptar amb matèria primera de qualitat per poder continuar-hi. Aleshores ell i Toni Boronat, l’altre soci, decidiren
implicar a més gent en el conreu de la necessària vinya. Amb el sistema que promogueren, qualsevol amb ‘un pam de terra’ era candidat a ser propietari d’una plantació de
qui es nodriria el celler pagant un preu just, sempre que fora conreada baix
les directrius de qualitat establertes. Ens explicà també com amb el pas del temps han anat experimentant quelcom que ningú havia fet abans i solucionant amb enginy les petites pegues sorgides.
Actualment, Cellers La
Muntanya fa 6 referències de vi de qualitat amb una sorprenent mitjana global per
dalt del 91 punts, segons la Guía Peñín 2012. En l’equip del celler tenen com a
enòlegs al fill de José Luís Pérez Verdú, un dels responsables de la projecció
actual del Priorat i un cosí seu, també
de la veïna Quatretondeta.
L’altre dels nostres objectius
en la visita era comprar vi per beure’l a ‘La Filà’ durant les festes, i en aqueix
context tastàrem els més comercials del celler:
Paquito el Chocolatero 2010. Cupatge de 50% de Monestrell i resta de Giró i
Garnatxa a parts iguals, amb una criança de 8 mesos. Vi aromàtic i expressiu
(fruita madura, cacau,...) potent i gustós en boca amb tanins amplis i ben
integrats.
El nom es en part degut a que
una de les microvinyes que participa en l’elaboració d’aquest vi pertany a un
dels fills de Gustavo Pascual Falcó, compositor d’aquest conegut pasdoble. I la etiqueta du una dedicatòria ben emotiva per als musics de banda (llàstima que la grandària de lletra la fa il·legible per a molta gent), els
quals amb les mateixes mans fan sonar els instruments i treballen els
minifundis que configuren el nostre bell paisatge.
Celler La Muntanya 2009. Barreja de Monestrell, Garnatxa tinta, Boval i
Bonicaire amb criança. Més polit i complexe que el d’abans, fresc, especiat i d’amable
pas per boca.
Albir 2010. Malvasia ben madurada i fermentada en roure francès amb Merseguera, Macabeu i Verdil. Dens i amb aroma
molt personal on destaquen les fruites i flors blanques. Sec i rodó.
En acabar, no volgué que ens en anéssim
sense tastar el Dolç Natural,
monovarietal de Malvasia. Una agradable llepolia gens empallegosa. Ens acomiadarem recordant
una frase de Joan ben reveladora del que significa la filosofia d'aquest celler, on busquen l'excel·lència aprofitant les sigularitats minifundistes, i la de consumir productes de proximitat, amb els beneficis que això podria tenir per
la nostra societat si ho férem de manera col·lectiva; “Si la meitat de filades d’ací
feren el que vosaltres esteu fent, caldrien 5 ó 6 cellers com aquest en cada
poble productor”. Pot ser siga una mica exagerada però... -A que fa pensar?
Entrades
.JPG)
