dissabte, 23 de juny de 2012

Coca mora v/s coca cristiana. Rebosteria casolana (IV i V)

Com en altres àmbits de la vida quotidiana, a les nostres festes més tradicionals, els moros i cristians, també triem o ens sentim més  identificats amb un dels bàndols, fins i tot de manera involuntària. Avui, fent un paralel·lisme de caire gastronòmic, us proposem que tragueu a relluir les vostres preferències, escollint entre la representant que duem per cadascun d’ells.


Bàndol Moro. La coca que va baixar d’Alcoi.
Tot i que allà tindrà un altre nom que desconeixem, l'hem anomenada així perquè varem obtenir la recepta enguany a les festes alcoianes. És la d'una coca amb que berenaven molts nadius mentre veien passar l’entrada mora de la vesprada i que pertany al grup de les coques de 'llanda' i la seua col·lecció de noms (cubana, coca maria, coca de mida,...). I com els seus ingredients demostren, les arrels morisques són ben evidents.
Per fer-la, necessitarem: 250 gr. d'ametlla, 150 gr. de sucre, 2 cullerades de farina, 1 cullerada de canyella, 1/2 dotzena d'ous, 1 cullerada de llevat químic en pols i 1 cullerada de llima.
L'execució és ben senzilla: donem el punt als blancs de l'ou amb la meitat de sucre, blanquegem els rovells amb l’altra meitat, i barregem tots els ingredients amb molta cura. Ho ficarem en una llanda, sobre paper vegetal, al forn mitjà (uns 170º) fins que la punxem i el punxó surta net. (30’ a 45’)


Bàndol Cristià. Una coca conventual.
La pastisseria conventual, feta encara per les monges que viuen en alguns monestirs, és ben coneguda. Com la precedent, aquesta també és un tipus de coca de llanda i és una recepta que segons qui ens la proporcionà pertany a les Carmelites descalces sevillanes, tot i que també l'hem trobada anomenada com de la 'Cadena del Padre Pío'. I es diu així per que per poder-la fer necessitem que ens donen la massa mare, preparació que reproduirem durant 9 dies per obtenir 4 volums (1 per fer-la i la resta per continuar la cadena, regalant-la a 3 persones més). Però no s’amoïnen si no teniu la massa mare i voleu fer-la, ací us expliquem com engegar-la vosaltres mateixos/es: caldrà 1 got de farina, 1 got de llet, 1/2 got de sucre i 1/2 sobre de llevat químic en pols. Es barreja tot i es deixa un dia en lloc fresc, fora de la nevera. A l'endemà podem iniciar el procediment del document que hi ha adjunt al final, on també hi està l’elaboració. Encara que us haja pogut semblar,… no és cap broma!


Hem fet les dues, i encara que les fotos són d'un telèfon i no les fan justícia, hem de dir que ambdues esdevenen unes coques molt esponjoses, lleugerament humides on destaquen les particularitats ben definides per cadascuna; l’ametlla en el primer cas i la crosta i els trossos de fruita en el segon. Autèntiques llepolies per a tots els gusts que us faran ben difícil l'elecció...
Trieu de la parada i feu-vos-les acompanyar d’un bon vi dolç (avui ens permetrem recomanar-vos els del nostre amic Armando, de Bodegas Parcent; Dolç d'Art, de moscatell, per la primera i Fruit d'Autor, de Giró, per la segona), les dues opcions són ideals per berenar gaudint d’una vesprada de moros i cristians en qualsevol dels nostres pobles.
Ara ja podem dir allò de: -Avant l'Entrada!

dilluns, 11 de juny de 2012

X Concert de Música Festera. Pego 2012.

Encara que la temàtica d'aquest bloc està fonamentalment dedicada a gastronomia i enologia, tots ells aliments del cos; com ja sabeu els que ens seguiu des de fa més temps, de tant en quant també gaudim dels que ens alimenten l'esperit, i la música és un d'ells. A més a més som humans, i de vegades resulta inevitable mirar-nos el melic,... -Avui toca!

Dit açò, el que ompli el post que esteu llegint són les dues parts del X Concert de Música Festera oferit per l'Agrupació Musical de Pego  el 6 de juny de 2012, sota la batuta del seu director José M. Fayos Jordán.

Tot sona tal com es va enregistrar en un rigorós directe, amb els mitjans de que disposa el teatre municipal, amb un so nu de qualsevol tipus de post-producció. Disculpeu la qualitat del so, és la màxima admesa per goear per a aquesta durada i 'publi' inicial, és inevitable però dura ben poc.


PRIMERA PART (les xifres indiquen quan comença cada obra, per si voleu anar-hi directament)
  • 2:35 J.A.I.M. Pas-doble de José R. Pascual Vilaplana dedicat l'any 2000 a Pilili, trompetista de la banda de Xixona.
  • 8:30 ALS-ALAÇDRACH. Marxa mora de Miguel A. García Boscà dedicada a l'homònima filà pegolina, en la seva capitania d'enguany, 2012. Estrena de l'obra, amb la participació de dolçainers de L'Experimental.
  • 15:30 TINO HERRERA. Marxa cristiana d'Amando Blanquer Ponsoda dedicada en 1995 al fester de la Fila Cides d'Alcoi.
  • 18:55 TUDMIR. Marxa mora de José R. Pascual Vilaplana, encarregada per l'ajuntament d'Elda pel XIV Certamen de bandes, a 1999.

SEGONA PART (les xifres indiquen quan comença cada obra, per si voleu anar-hi directament)