diumenge, 29 d’abril del 2012

Tast de 27/04/2012. Varietats v/s Terroir

La trigèssima sessió de tast es va convertir en un desafiador repte pels tastadors; un exercici amb les botelles tapades on se’ns proposà esbrinar ‘quin era quin’ entre els vins prèviament anunciats. Es tractava d’analitzar-los buscant la seva classificació per terroir i varietat. Amb una criança en fusta d’entre 11 i 16 mesos i una diferència màxima de 3 anyades, hi havia 3 d’Alacant i 3 del Somontano de dues marques de referència, ambdós de terrenys similars calcaris de baixa fertilitat però amb climes lleugerament diferents (Mediterrani i Continental-Mediterrani) la qual cosa encara complicava més la proposta. I per parelles tots monovarietals de tres dels raïms negres francesos més coneguts mundialment:
  • Cabernet Sauvignon, la varietat originaria de Bordeus, formada com a encreuament del Cabernet Franc i Sauvignon Blanc al S.XVII. Actualment la més popular i difosa pel món.
  •  Merlot, de la mateixa família que els Cabernet, originari també de Bordeus on és la varietat més conreada, especialment pel que fa als vins de la zona de Médoc. I la segona varietat negra més estesa en el món.
  • Sirà o Syrah, la varietat autòctona de la Vall del Roine on s'anomena també Hermitage. De vegades  identificada amb la ciutat persa de Shiraz, nom amb que se la coneix a Austràlia, on és la més conreada.
Enrique Mendoza Cabernet Crianza 2007. Un dels vins més clàssics d’aquest conegut celler alacantí en la seva darrera anyada d'existència, ja que posteriorment fou substituït pel cupatge Shiraz-Cabernet Sauvignon, actualment acompanyat també pel Cabernet Sauvignon-Monastrell.
Enrique Mendoza Merlot Crianza 2007. Igual que el d’abans, ja ha desaparegut del catàleg del celler i a l’anyada que acaba de sortir al mercat ja s’ha substituït per la barreja Merlot-Monastrell.
El perquè ens l’explicà dies enrere el propi Pepe Mendoza amb les següents paraules: ” La introducción de más  Monastrell en nuestros coupages es una cosa natural, comenzamos elaborando el Estrecho que es 100% Monastrell y poco a poco se han comprado pequeños majuelos que hemos ido incluyendo en los vinos básicos. Ahora se ve más  nuestros montes, sierras, romero y tomillo, en definitiva se ve más el Mediterráneo”. Sempre ens han agradat els monovarietals d’aquest celler i el canvi ens desconcertà, però entre el que tastàrem fa menys d’un mes al Mendoza’s Wine Weekend Experience i el que ací comentem ara, podem afegir que comprenem la decisió.
Enrique Mendoza Shiraz Crianza 2008. Junt al Pinot Noir i el Petit Verdot configuren l’actual mostra de monovarietals negres foranies de la marca. El de millor relació qualitat/preu entre tots els tastats, i el millor dels de Mendoza.
Enate Reserva Cabernet Sauvignon 2005. Un altre dels vins actualment ja substituïts per la marca. Tot i estar envasat amb l’etiqueta de reserva destacà sobre la resta pel seu caràcter fruital, encara que resultà lleugerament punxenc en boca.
Enate Merlot-Merlot 2007. Amb un aroma molt intensa, fruitada, balsàmica, de fongs, records de cuir i tinta xina. I saborós en boca, de tanins molt ben integrats, fou també dels que més agradà una vegada evolucionat.
Enate Syrah-Shiraz 2007. Aroma especiada, amb notes micològiques i terra mullada, de brou, evolucionant a regalèssia i boca de tanins redons i polits. Sens dubte, escollit com a millor de la nit per tots.
Tot i que cal reconèixer que els nivell d'encerts quedà per baix del que ens hagués agradat, l’experiència fou ben positiva i devem destacar que ben al contrari del que pensàvem d’avantmà, va resultar més fàcil establir diferències entre terroir que entre varietats, encara que les preferències foren marcades per aquestes, concretament pel que fa a la Sirà com ja haureu llegit. Els vins encertats per més tastadors foren el Merlot de Mendoza i el Cabernet d’Enate i la varietat més ben identificada, la Sirà.

diumenge, 22 d’abril del 2012

I Jornades de l'Arròs de Pego.


Any rere any, i a mesura que el conreu local de cítrics continua reculant, pareix que el de l'arròs va guanyant-li el protagonisme; Ja a finals de l'estiu passat, coincidint amb l'inici de la segada de l'arròs de la Marjal pegolina, rebérem la visita de Martín Berasategui per recolzar-la i s'organitzaren diversos actes per fer-la més notòria. Agraïts de que en aquella ocasió es pensés amb nosaltres, i amb els més de 2.000 de vosaltres que ens feu 'clic' cada mes, compartim ací l'anunci de les I Jornades de l'Arròs de Pego que tindran lloc entre els propers divendres i dissabte, organitzades per l'Ajuntament de Pego i el CREAMA.
L’arròs és el cereal mundialment més important per a l’alimentació humana i es sap que s’en conrea des de fa més de 6 mil·lennis, de manera que el tema pot donar molt de si... Durant les dues jornades programades es tractaran alguns aspectes relacionats amb ell i el Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva (el conreu i la seva evolució, marca i comercialització, medi ambient, gastronomia i nutrició).

dissabte, 14 d’abril del 2012

Sopada. Rebosteria casolana (III)


Totes les festes sempre duen aparellada una llarga mostra d'especialitats gastronòmiques, i en particular les celebracions d'arrel religiosa són capdavanteres en aquesta matèria. La llista d'exemples n'és ben llarga pel que fa al Nadal (a l'hivern), però també a les de primavera; En el nostre cas 'La Crosta' dóna pas al període de quaresma, protagonitzat pels plats amb bacallà, després arriba la Setmana Santa amb els pastissos, la Pasqua amb les Mones, la llonganissa i el Berenaret de Pasqua i aviat arribarà Sant Vicent amb els bescuits. Tants excessos creen excedents, en especial en els productes més pereceders (mones i similars). El que proposem avui és un plat, també ben tradicional, amb el que podrem aplicar-nos la dita de que 'Tirar fa pobre', i reaprofitar aquest sobrants a mesura que van fent-se durs.
La sopada és senzilla de preparar, més encara si ens decantem per la impostura del preparat de Flam 'Chino Mandarín': Sols cal seguir el procediment indicat a l'envàs, augmentant lleugerament la proporció de llet afegida per a que no quede tan quallada, una vegada comence a refredar-se cobrir un plat on haurem ficat les mones o panouets endurits a trossos i ben escampats. Deixem que es gele totalment, espolsem de canyella i, ... a esperar les sobres dels Biscuits!

dissabte, 7 d’abril del 2012

Mendoza’s Wine Weekend Experience


Amb aqueix rimbombant nom se’ns han presentat per a aquest cap de setmana pasquer unes jornades de portes obertes organitzades pels cellers Enrique Mendoza, en les seves instal·lacions de L’Alfàs del Pi. L’esdeveniment, precedit d’una important campanya de difusió mediàtica, suposa una iniciativa molt agosarada pels temps que corren i en ell hem pogut conèixer alguns dels vins que formen part de la nova línia mampresa pel celler des de fa uns anys, en els que s'han anat substituint alguns dels monovarietals dels raïms forasters més coneguts pels seus corresponents cupatges amb Monestrell. Hem anat a gaudir de l’acte, que ens ha semblat ben muntat i exitós, i amb unes poques imatges compartim ací el que allí hem trobat:
Tast de l’oli 'Barranco de Tagarina', fet pel mateix celler
Tast del vins: Chardonnay 2011, Viñedos Màgicos 2009 (Shiraz/Monestrell),
Cabernet-Monastrell 2008, Cabernet-Shiraz reserva 2007 i Santa Rosa 2006

dimecres, 4 d’abril del 2012

Tast de 30/03/2012. Retorn al Priorat.

Al darrer tast ens retrobàrem una vegada més amb els vins de la D.O.Q. Priorat. Tot seguit us acompanyem un resum de la introducció preparada per l'organitzador i el comentari als vins tastats:
Hi ha dades que fixen l'inici del conreu de la vinya actual al S.XII, a mans dels monjos que hi estaven sota el domini feudal del Prior de la Cartoixa d'Escaladei. La Denominació dOrigen comença en 1932 encara que fins 1945 no es constituí el Consell Regulador. I des de lany 2000 gaudeix del reconeixement de Qualificada (com La Rioja), degut a la gran qualitat i especificitat dels seus vins. Actualment hi ha 616 viticultors que abasteixen els 92 cellers existents, amb un total de 1.888 Ha. inscrites (sols 106 estan dedicades a varietats blanques) i que es troben al Priorat històric, dins de la comarca del mateix nom; al sud de la Serra de Montsant i travessat pel Riu de Siurana.
Les condicions edafològiques d'aquella zona, representades per la Llicorella (pissarra) aporten un caràcter mineral molt especial al vi. Per altra banda, les finques abancalades, tremendament difícils de treballar li donen un aire bucòlic a aquest paisatge llegendari, ple de rusticitat i màgia.


Petit Perinet 2006. Mas Perinet. Cupatge de Samsó, Garnatxa i Cabernet Sauvignon amb un lleuger pas per fusta de 8 mesos. Color cirera obscur de mitja capa i dens. Aroma carnosa, de compota, d'acusada mineralitat, balsàmic i especiat amb una evolució que recorda al brou. En boca resultà més pla que al nas, astringent, aspre i de marcada acidesa.
Perinet 2005. Mas Perinet. Engalzament de Samsó, Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot i Garnatxa amb una criança en bota de 15 mesos. Color cirera picota i capa mitja-alta. Notes fruitals de pruna negra pansa, minerals i especiades on destaca el pebre verd, evolucionant (també com el d'abans) cap al brou de carn. Molt equilibrat dins de la boca amb uns tanins molt suaus.
2πr 2007. Gratavinum. Barreja de Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Syrah de conreu ecològic amb un envelliment en roure de 12 mesos. Color granat de capa alta, lleugerament tèrbol a conseqüència del baix grau de filtrat. Aromes fonamentalment minerals (pols de pedrera) però també especiats i balsàmics (mentol) que esdevendrien en alcohòlics més tard. Ja dins la boca, la primera sensació ens du a fixar-nos en la justificada fórmula matemàtica que li dóna nom; ben rodó, ple, saborós, potent i molt,... molt llarg.
Camins del Priorat 2010. Alvaro Palacios. Cupatge de Samsó, Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Syrah amb un lleuger pas per tonell de 8 mesos. Color cirera obscur amb capa mitjana. Aromes complexes que barregen la mineralitat pròpia de la zona amb notes de cafè i tabac que evolucionarien a caramel i tofee. Molt agradable de beure, compensat potència i sabors. Tots coincidirem assenyalant-lo com el de millor relació qualitat/preu.
Les Terrasses Velles Vinyes 2009. Alvaro Palacios. Assemblatge de Garnatxa, Samsó, Cabernet  Sauvignon i Syrah amb una criança en fusta d1 any. Color cirera amb matisos morats i capa mitjana. Lleuger aroma varietal i mineral amb records de puro-cremat (llepolia) i nota final d'ametla amarga. Complet en boca i molt agradable de beure, sense puntes, defectes ni matisos que sobren o manquen. El millor del tast per quasi tots.
Ferrer Bobet 2009. Ferrer Bobet. Barreja de Samsó, Garnatxa i Cabernet  Sauvignon amb una estada en bota de 15 mesos. De color cirera picota amb la vora morada i capa alta. Aroma de intensitat mitjana amb notes florals (roses), balsàmic i mineral que evolucionaria posteriorment a xocolata. Molt saborós, amb tanins i altres matisos encara sense polir. Enllaç al tast de l’anyada de 2006, amb data 26/3/2010.

Acabàrem la sessió de tast amb un sopar on els protagonistes foren el camaiot i la sobrassada d’Es Pil·larí i un magnífic cuscús fet per Pepica Sendra, la Morella de Tormos, a banda d’altres especialitats morunes adients. Com a vi de reforç pel sopar, tinguérem el Nita 2010, de Meritxell Pallejà.