Rebosteria casolana (II). Moritos

Moritos, pasta fullada i bunyols

-"Portee Moritooos!"

Deia Pepet *

mentre espitjava el carret.

El que acabem de referir, junt al d’”Arrop i Talladetes” són dos dels reclams del primigeni màrqueting ambulant que alterava el silenci dels nostres pobles i que malauradament ja ha desaparegut per sempre. Ara sols queda, no sabem per molt de temps, el xiulet gravat de l’harmònica que de tant en tant ens avisa que passa l'afilador.

Però no anem a parlar de històries d'enyorança sinó de Moritos, un mot curiós que en principi ens havia semblat un endemisme local pegolí, com 'sonoro' o 'morita', per anomenar al molt conegut Palo Català. Però (verihuant, verihuant,...) hem sabut que es fa servir també en gran part de les comarques valencianes.

Per tant, els moritos són aqueixos dolços fets amb pasta choux, com les lioneses o profiterols però més grans i allargats, farcits generalment de crema pastissera. Precisament en aquesta senzillesa és on jau la seva màgia, ja que poden ser una petita i deliciosa obra d'art o un pastís molt corrent i avorrit amb poca o ninguna gràcia. Es tracta d’aconseguir una pasta neutra que desenvolupe i suporte un espectacular volum on hi cabrà una dosi generosa de delicada, aromàtica i saborosa crema pastissera.

Darrerament n'he tastarem uns dignes de tot elogi, encara que les fotos no els fan justícia. Qui els va fer ha compartit ací amablement la seva recepta i encara que el procediment es bàsicament el mateix que hi podreu trobar per la pasta choux en moltes pàgines de la xarxa; escaldant la farina dins dels líquids i després afegint l’ou sense parar de remenar fins aconseguir l'homogeneitat, en aquest cas s’ha fet servir oli de girasol en compte de la mantega, segons les següent proporcions:

-      1 tasseta d’oli

-      3 tassetes d’aigua

-      1 got de farina

-      1 culleradeta de sal

-      1 culleradeta de sucre

-      1 cullerada de impulsor

-      4 ous batuts

Escalfem el forn a 160º-180º i fem la crema pastissera amb:

-      Llet

-      ‘Maizena’

-      Rovells d’ou

-      Corfa de llima

-      Canyella

Com aportació personal us diré que m’agrada molt aromatitzar la crema amb aigua de flor de taronger.

Mª Carmen Bordes 03/03/2012 

Una vegada calent el forn, anirem escampant cullerades de pasta choux damunt d’una llanda i en uns 15-20 minuts deurien haver esclatat en volum i quedar daurades. Si no s’esclafen al traure’ls del forn, ens hem sortit amb èxit. Si no, caldrà tornar-ho a intentar. Una vegada refredats, s’omplin de crema. I a gaudir dels moritos! 

*”Pepet el mantecadero” era un conegut personatge pegolí que durant la segona meitat del S.XX venia gelats, dolços i llepolies de manera ambulant pels carrers del poble.