Un cap de setmana amb els Subirós (I). El Motel. Hotel Empordà. Figueres

Enguany s'han acomplit 50 anys des de que l’hotel Empordà, o 'El Motel', obrira les portes, una celebració que no volíem deixar passar i que hem fet sevir com l'escusa perfecta per anar-hi. Tot i que molts sabreu ben bé de que parlem, pels qui no, us adjuntem una referència treta del seu web on es defineix que és i representa aquest establiment: “El Motel, fundat el 1961 per Josep Mercader, va esdevenir pràcticament des dels seus inicis un lloc de referència de la gastronomia catalana. Descrit sovint com a “santuari de la cuina catalana”, o com ha escrit el reputat crític americà Colman Andrews com a “bressol de la cuina catalana moderna”, el Motel va estar el restaurant més preuat de l’escriptor Josep Pla, l’autor d’” El que hem menjat”. No és casualitat que restaurants tan llegendaris de la cuina d’avantguarda com El Bulli o El Celler de can Roca hagin incorporat a les seves cartes plats concebuts com un homenatge a la cuina del Motel. Josep Mercader va impulsar una cuina amb innovacions i aportacions genials basades en el pòsit de la tradició de la cuina del país, apostant des de sempre per la cuina de proximitat i de producte. La seva mort prematura el 1979 no va estroncar el projecte del Motel gràcies a la feina del seu gendre, Jaume Subirós, que ha sabut mantenir i adaptar als nous temps els principis fundacionals de la casa. Amb cinquanta anys d’experiència la cuina del Motel segueix fidel als seus principis, compromesa com sempre amb la tradició i la innovació a partir del producte de qualitat.”

Efectivament parlem d’un hotel de carretera molt especial, situat als afores de Figueres i antic pas obligat dels vehicles que anaven o venien de França per La Jonquera. El ‘Motel’ es va obrir a 1961 de mans del mític Josep Mercader, qui amb un equilibri just entre innovació i tradició prompte es convertiria en l'autèntic precursor de la gran renovació que vindria unes dècades més tard.

Des de l‘apertura de l’AP-7 va deixar d'esser un lloc de pas 'obligat' però el seu restaurant continua sent un conegut lloc de pelegrinatge de viatgers i gastrónoms. L’hotel va renovar completament totes les habitacions a 2005, adaptant-les al gust i qualitat més actuals i amb les comoditats que pot demandar el client més exigent, però deixant l’entrada, el restaurant i les sales d’esbarjo amb l'ambient del disseny original; una exquissita decoració de principis dels seixanta que 50 anys després continua donant un toc especial de distinció i classe a aquell lloc. Per l’avinentesa d’enguany s‘han dut a terme diferents activitats, d’entre les quals hi ha la gran festa d'aniversari feta al mateix Museu Dalí de Figueres, la publicació del llibre de Miquel Berga ‘Històries del Motel’, la interessant exposició de fotografies històriques instal·lada en el propi hotel i dos menús commemoratius que romanen en carta, un amb plats 'històrics' d'aquests 50 anys, tant de l'inicial època de Mercader com de l'actual de Jaume Subirós i l'altre creat per aquest segon exclussivament per l'esdeveniment del que parlem.

'El Motel' a 1961, acabat d'obrir

Josep Mercader, el fundador del Motel, amb Josep Pla, gran amic i el client asidu més il·lustre 

Ens hem permés adjuntar algunes de les imatges més representatives de l'exposició i els menús referits, els quals varem tastar amb els vins que baix s'hi referèncien. Donada la seva particularitat  no anem a comentar-los, tal com solem fer, però no podem deixar de fer menció dels plats que més ens varen agradar; el ‘Bacallà de Mercader’ i el ‘Tàrtar de llobarro’ (de Subirós), i del que, paradòxicament, més ens va sorprendre, translladant la nostra memòria a les cel·lebracions dels 70', el 'Pijama'.

La nostra estada al 'Motel' va començar amb una visita a la cuina comentada per Albert Subirós.
Tot i les constants renovacions, el ''piano" continua igual que quan el va instal·lar Mercader;
es nota que fa 50 anys era el 'no va más' i que des d'aleshores l'han tractat amb molt bones mans.

Si el forçat primer relleu generacional per part del gendre Jaume Subirós a la mort inesperada de Mercader a 1979 ja va resultar exitós, no hi ha dubte que la continuitat del negoci ja està ben encaminada amb Albert Subirós, net de Mercader que exerceix magistralment de Cap de Sala.